Fizahan-teny

Ohabolana : hevitra

Ohabolana 1Aza manao sain-droa. [2.415 #5791]
Aza miroa hevitra. [2.415 #5791]
Aza miroa saina. [2.415 #5791]
Dikanteny frantsayN' ayez pas l' esprit partagé. [2.415 #5791]
Fanazavana frantsaySe disait des gens indécis ; se disait aussi des gens occupés à plusieurs choses. [2.415 #5791]

Ohabolana 2Hevitra, ka raha mety dia atao, fa raha tsy mety dia avela ; nefa aza ny tenako no ariana, fa ny teniko no ario. [2.415 #6498]
Hevitro: ka raha mety dia atao, fa raha tsy mety dia avela; nefa aza ny tenako no ariana, fa ny teniko no ario. [2.165]
Dikanteny frantsayC'est une opinion : si elle convient on peut la suivre, sinon il faut la laisser ; cependant que ce ne soit pas ma personne qui soit rejetée, mais l'avis que je donne. [2.415 #6498]
(Voilà) mon avis: si vous le trouvez bon, acceptez-le, si vous le trouvez mauvais, rejetez-le; ne me rejetez pas, moi, ne rejetez que mes paroles. [2.165]
Fanazavana frantsayCe proverbe renferme un jeu de mots (tenako, teniko) et fournit un bon exemple de la manière de parler des Malgaches. [2.165]
Formule de discours dans une délibération. Jeu de mots : tenako personne, et teniko parole. [2.415 #6498]

Ohabolana 3Hevitra tsy azo tsy amin-olombelona. [2.558 #1315, 2.653 #1054]

Ohabolana 4Iray trano fa tsy iray raharaha toa mpirafy. [2.165 #1818]
Nahoana no iray trano tsy iray hevitra toa mpirafy ? [2.558]
Nahoana no iray trano tsy iray raharaha, toa mpirafy ? [2.415 #1429, 2.653 #2045]
Dikanteny frantsayÊtre dans la même maison, sans avoir les mêmes occupations, comme les femmes d' un polygame. [2.165]
Pourquoi habiter la même maison sans s' occuper des mêmes affaires, comme les femmes d' un polygame. [2.415 #1429]
Fanazavana frantsaySe disait du manque d' accord. [2.415 #1429]

Ohabolana 5Na hevitra inona na hevitra inona no atao, ho avy ny andro farany. [2.415 #2888]
Dikanteny frantsayQuel que soit l' expédient qu' on emploie, le dernier jour viendra. [2.415 #2888]
Fanazavana frantsayLa mort est certaine. [2.415 #2888]

Ohabolana 6Ny hevitra dia toy ny ketsa, raha lava loatra maningo-tena; ary raha fohy loatra, afatotry ny sasany. [2.165 #1598]
Dikanteny frantsayLes idées sont comme les jeunes plants de riz: s' ils sont trop longs, ils s' enchevêtrent; et s' ils sont trop courts, il en faut d' autres pour les attacher. [2.165]
Fanazavana frantsayIl faut éviter les extrêmes. [2.165]

Ohabolana 7Ny hevitra lalin' ny hendry tsy takatry ny kely saina. [2.415 #2103]
Dikanteny frantsayLes pensées profondes du sage ne sont point comprises de celui qui a peu d' esprit. [2.415 #2103]

Ohabolana 8Ny hevitra tsy azo tsy amin' olombelona. [2.165 #255, 2.653 #2266]
Dikanteny frantsayOn ne trouve les idées (on ne sait ce qu' il faut faire) qu' en se consultant avec les autres. [2.165]
Fanazavana frantsayDe la discussion jaillit la lumière. [2.165]

Ohabolana 9Ny lahy mamindra intelo ka mahazo hevitra; ny vavy miondrika inefatra vao mahazo ny azy. [2.165]
Ny lehilahy, raha mandingana intelo, mahazo hevitra ; ny vehivavy, raha miondrika inefatra, mahazo saina. [2.415 #1878, 2.974]
Ny lehilahy raha mandingana intelo mahazo hevitra, ny vehivavy raha miondrika in' efatra mahita saina. [2.558]
Ny lehilahy, raha mandingana intelo, mahazo hevitra ; ny vehivavy, raha miondrika inefatra, maka saina. [2.415 #1678]
Dikanteny frantsayAu mari, il suffit de faire trois pas pour trouver son idée; mais il faut que la femme se penche quatre fois pour trouver la sienne. [2.165]
Il suffit à l'homme de faire trois pas pour trouver la décision à prendre ; la femme doit s' incliner profondément jusqu' à quatre fois avant de savoir que faire. [2.415 #1678]
Que l’homme fasse trois pas, et il mûrira son idée ; que la femme s’incline quatre fois, et elle aura la lumière. [2.974 #327]
Fanazavana frantsayDrôle de façon d'exprimer la supériorité intellectuelle du sexe fort. [2.165]
L' homme l' emporte sur la femme dans l' art de discuter et de raisonner. [2.415 #1678]

Ohabolana 10Raha lava ny tanety misy fisainana, ny fotoana maharitra mahabe hevitra. [2.558 #3596]

Ohabolana 11Raha tany misy hotsaka, dia misy sahona; ary raha tany misy loha, dia misy lela; ary raha tany misy lela, dia misy havitra. [2.165]
Raha tany misy hotsaka, dia misy sahona ; ary raha tany misy loha, dia misy lela ; ary raha tany misy lela, dia misy hevitra. [2.415 #307]
Raha tany misy hotsaka, dia misy sahona; ary raha tany misy loha, dia misy lela; ary raha tany misy olona, dia misy havitra. [2.165]
Dikanteny frantsaySi dans un pays il y a des mares, il y a des grenouilles ; s' il y a des têtes, il y a des langues ; et s' il y a des langues, il y a des pensées. [2.415 #307]
Si un pays contient des mares, il y a des grenouilles; et si un pays contient des têtes, il y a des langues; et si un pays contient des langues (ou: des gens), il s' y trouve des idées. [2.165]

Ohabolana 12Raha tsy mety ho hevitra dia havitra. [2.165 #2266, 2.415 #6381, 2.558 #3673, 2.653 #2722]
Dikanteny frantsayCe qui ne peut devenir un accommodement, devient comme une tringle pointue en fer. [2.415 #6381]
Si ce n' est pas une (bonne) idée, c' est une broche (de cuisine). [2.165]
Fanazavana frantsayC.à.d. ce n' est rien du tout, et il ne faut pas en tenir compte. Ce proverbe repose sur un jeu de mots. [2.165]
Jeu de mots sur hevitra pensée, et havitra pointe en fer. Se disait des idées auxquelles on s' attache obstinément sans souffrir aucune modification. [2.415 #6381]

Ohabolana 13Sokina mbola any an-davany, ka ny afo hitonoana azy no mahavery hevitra. [2.558 #3919]

Ohabolana 14Toloran' olona vola hianao, tandremo ; toroana hevitra hianao, raiso ihany. [2.415 #6528]
Dikanteny frantsayQuelqu' un vous offre de l' argent, prenez garde ; on vous suggère un avis, recevez-le. [2.415 #6528]

Fizahan-teny