Fizahan-teny

Ohabolana : mameno

Ohabolana 1Amboa miantsena: maty antoka, tsy mba mameno ; mahazo tombony, tsy mba mizara. [2.165 #1203, 2.653 #125, 2.558]
Dikanteny frantsayUn chien au marché: s' il perd (s' il n' attrape rien), il ne doit rien à personne, et s' il gagne (s' il trouve quelque chose à manger), il ne partage avec personne. [2.165]
Fanazavana frantsayIl ne dépend de personne. [2.165]

Ohabolana 2Ataovy toy ny landy, ny bokaboka mameno ny kely andilana. [1.1]
Fanazavana malagasyAoka hifanampy ka ny manana tombony hameno ny tsy ampy. [1.1]

Ohabolana 3Ny ditra mameno tanàna, fa ny nenina mamarina an-kady. [2.653 #2201, 2.165, 2.415]
Ny ditra mameno tanàna, ka no tsy hamarina an-kady! [2.558 #2930]
Dikanteny frantsayL' entêtement orgueilleux remplit et fait résonner tout un village, le regret précipite au fond du fossé. [2.415 #6406]
L' entêtement remplit la ville, mais les regrets jettent dans le fossé. [2.165]
Fanazavana frantsayC. à. d. sont très humiliants. [2.165]
Images de l' entêtement et du repentir. [2.415 #6406]

Ohabolana 4Ny valala mameno tanety, ny zavona mameno lohasaha, fa ny mpilaza mahay rahateo. [2.558 #3351]

Ohabolana 5Soron' afon' adala, ka ny aloha tsy lany ka ny ato aoriana asesika ihany. [2.558 #3954]
Soron’ afon’ adala: ny eo tsy mbola lany, ka ny ato aoriana asesika ihany. [2.653]
Soron' afon' Ikala adala : ny aloha tsy levona, ny ato aoriana asesika ihany. [2.415 #2111]
Toy ny soron' afon' adala: ny aloha tsy levona, ny aoriana asesika ihany. [2.165 #1649, 2.653]
Toy ny soron' afon' adala : ny eo aloha tsy levona, ny ato aoriana asesika hameno fatana. [2.558 #4325]
Dikanteny frantsayAttiser le feu à la manière de la pauvre sotte : la paille ou le bois qu' elle a mis ne sont pas encore consumés et elle en met d' autres. [2.415 #2111]
Semblable à un nigaud qui conduit le feu (pour faire cuire le riz), la poignée (d' herbe sèche) qu' il vient d' y mettre n' est pas encore consumée qu' il en jette une autre (d' où gaspillage). [2.165]
Fanazavana frantsayCe proverbe était très usité et avait plusieurs sens : il se disait de ceux qui négligent le présent pour l' avenir, de ceux qui sont trop pressés, de ceux qui dépensent inutilement ; il se disait encore des gens obstinés qui ajoutent paroles sur paroles avant même d' avoir achevé les précédentes. [2.415 #2111]

Ohabolana 6Tantely tapa-bata ka ny fo no mameno azy. [1.1]
Tantely tapa-bata, ka ny vava no mameno. [2.415 #4821]
Tantely tapa-bata, ka ny vava no mameno azy. [2.558 #4102, 2.165]
Tantely tapa-bata: ny vava no enti-mameno azy. [2.653 #3034, 2.974 #73]
Tintely tapa-bata : vava mameno. [1.147 #T70]
Fanazavana malagasyEnti-miala tsiny raha kely tsy arakaraka ny fitiavana ny fanomezana atao. [1.1]
Dikanteny frantsayBoîte à moitié remplie de miel : c’est à la bouche à la rendre pleine. [2.974 #73]
Du miel ne remplissant que la moitié d' une boîte, des belles paroles remplissent le reste. [2.165]
Une demi-mesure de miel : la bouche supplée à ce qui manque. [2.415 #4821]
Fanazavana frantsayC. à. d. que quand on n' a pas fait tout ce qu' on aurait dû, on s' en tire par des paroles, des excuses ou des promesses. [2.165]
La manière de donner supplée à ce qui manque au cadeau. [2.415 #4821]

Ohabolana 7Tsy mba mpanombika mandrava soro-kena akory ivadinao, fa dia ny miara-mameno raha maty antoka. [2.415 #1343]
Dikanteny frantsayLa femme n' est pas comme un ramasseur de morceaux qui abîme la viande pour avoir des morceaux, mais au contraire elle aide son mari à se refaire quand il a subi une perte. [2.415 #1343]

Fizahan-teny