Fizahan-teny

Ohabolana : misotro

Ohabolana 1Akohokely misotro rano : ny kely azo enti-miandrandra. [2.974 #303]
Akohokely nisotro rano : ny kely azo enti-miandrandra. [2.415 #832, 2.653 #56]
Dikanteny frantsayPetit poulet qui a bu de l' eau : le peu qu' il a pris, lui fait lever le tête vers le ciel. [2.415 #832]
Poussin qui boit : le peu qu’il reçoit est aussitôt présenté vers les hauteurs. [2.974 #303]
Fanazavana frantsayIl faut être reconnaissant envers le ciel de la destinée qu'on a reçue, quelle quelle soit ; allusion à la manière de boire des poules qui lèvent la tête pour faire descendre l'eau. [2.415 #832]

Ohabolana 2Akoho misotro rano : ny eto an-tany jerena, ary ny any an-danitra andrandraina koa. [2.974 #301, 2.653]
Akoho misotro rano : ny eto an-tany jerena, ny any an-danitra koa andrandraina. [2.415 #6200]
Akoho misotro rano : ny eto an-tany jerena, ny lanitra andrandraina. [2.558]
Toy ny akohokely misotro rano, ka izay azo andrandraina ny lanitra. [2.558 #4248]
Dikanteny frantsayPoule qui boit de l'eau : elle regarde la terre, elle regarde aussi le ciel. [2.415 #6200]
Poule qui boit: un regard vers la terre, puis un regard vers le ciel. [2.974 #301]
Fanazavana frantsayCe proverbe signifiait qu'il faut, avant d'agir, envisager non seulement le présent mais l' avenir, qu' il faut réfléchir ; ainsi la poule après avoir pris une gorgée, lève la tête vers le ciel. [2.415 #6200]

Ohabolana 3Ataonao ho omby tsy enin-drano ve aho, ka hisotro ranon-tambiazona ? [2.653 #298]

Ohabolana 4Mahantra indrindra aho, hoy ilay rombina : homan-tsosoa, raraka ivy ; homa-maina, latsaka hota ; homam-bary, misasaka amin' ny akoho ; misotro rano, very sasaka. [2.415 #2609]
Mahantra indrindra aho, hoy ilay rombina: homan-tsosoa, raraka ivy; homa-maina, latsaka ota; homam-bary, misasaka amy ny akoho; misotro rano, very sasaka. [2.653 #1407]
Mahantra indrindra ilay rombina, fa homan-tsosoa, rarak' ivy, homa-maina, latsak' ota. [2.558]
Dikanteny frantsayJe suis le plus malheureux des hommes, dit l' homme qui a un bec-de-lièvre : quand je mange du riz cuit avec beaucoup d' eau, ma salive coule ; quand je mange de la nourriture solide sans bouillon, je laisse tomber des parcelles déjà mastiquées ; quand je bois de l' eau, j' en perds la moitié. [2.415 #2609]
Fanazavana frantsayPlaintes de l' homme au bec-de-lièvre : on les appliquait à la perte des biens. [2.415 #2609]

Ohabolana 5Matin-java-kely, toy ny omby misotro tsingala. [2.653 #1675]
Matin-java-kely toy ny omby nisotro tsingala. [2.165 #1351]
Dikanteny frantsayTué par une petite chose, comme un bœuf qui a avalé une "tsingala" . [2.165]

Ohabolana 6Mifady akondro, ka homana aman-dravina. [2.415 #85, 2.653]
Mifady akondro ka no homana aman-dravina! [2.558]
Mifady arina ka no mandray mainty, mifady hady ka no mandingan-tatatra. [2.558]
Mifady hady, ka mandika tatatra. [2.415 #86]
Mifady mainty, ka mandray arina. [2.415 #86]
Mifady mainty, ka mandray arina; mifady hady, ka mandika tatatra ; mifady vanga, ka mandray fitatra. [2.653]
Mifady ny ventiny, fa homana ny rony. [2.415 #84]
Mifady vanga, ka mandray fitatra. [2.415 #86]
Mifady ventiny fa misotro ny rony. [1.1]
Fanazavana malagasyEnti-milaza ny olona manao ny atao hoe fady fotsy, izany hoe tsy mifady tanteraka, na manao alasafay ka mifady anarany fotsiny. [1.1]
Dikanteny frantsayS'abstenir de bananes par prohibition sacrée et cependant manger sur des feuilles de bananier. [2.415 #85]
S' abstenir de ce qui est noir, et cependant toucher du charbon ; s' interdire les fossés et enjamber les canaux des rizières ; s' interdire ce qui a deux couleurs et toucher le tarier à collier. [2.415 #86]
S'abstenir de viande par prohibition sacrée et cependant boire le bouillon. [2.415 #84]
Fanazavana frantsayC'est dire qu'une chose est défendue, et cependant la faire. Se disait en général des observances pharisaïques. [2.415 #86]

Ohabolana 7Misy rony, miara-misotro; misy ventiny miara-mihinana. [1.1]
Misy rony, miara-misotro ; misy ventiny, miara-mitsako. [2.653 #1843, 2.974 #409]
Fanazavana malagasyFitenenana mampiseho fiaraha-miisalahy amin' izay misy, na soa izany na ratsy. [1.1]
Dikanteny frantsayY a-t-il du bouillon, on le boit ensemble; y a-t-il du solide, on le mâche ensemble. [2.974 #409]
S' il y a de la sauce, on la boit en commun ; s' il y a du solide, chacun en a sa part à mâcher. [2.415 #3206]
S' il y a du bouillon, on le boit ensemble; et s' il y a des morceaux (de viande) on les mâche ensemble. C' est la vraie amitié. [2.165]
Fanazavana frantsaySe disait des sociétés où gains et pertes se partagent ; se disait aussi des gens qui s' entendent bien. [2.415 #3206]

Ohabolana 8Misotro rano an-tanam-bazo : tsy hetaheta fa angolangola. [2.415 #1417, 2.558 #2420]
Sotro-rano an-tanam-bady: tsy hetaheta fa angolangola. [2.653 #2945]
Sotro rano an-tanam-bazo tsy hetaheta fa angolangola. [2.558, 1.1]
Fanazavana malagasyEnti-milaza haitraitra kely mba hamalifaliana ny hafa fotsiny fa tsy zavatra tsy maintsy ilainy akory. [1.1]
Dikanteny frantsayBoire de l' eau dans la main d' une amante, ce n' est pas la soif qui vous pousse, mais la passion. [2.415 #1417]

Ohabolana 9Misotro rano eny ambony lakana : ny tsy afa-po mamerina. [2.558 #2421]

Ohabolana 10Nitsako tsy re, nisotro nanao be gorodana, ka kenda vao mivadi-boa-maso. [2.558 #2798]

Ohabolana 11Raha ny tokan-tsy tia tsy hamonoako tena, fa raha ny be sy ny maro, hisotro tsingala aho ho faty. [2.558]
Raha olona iray no tsy tia ahy, mitoto koba aho hatavy; fa raha ny be sy ny maro no tsy tia ahy, hisotro tsingala aho ho faty. [2.165]
Dikanteny frantsaySi je ne suis haï que d' un seul, je préparerai de la farine pour m' engraisser; mais si tous me haïssent, j' avalerai une "tsingala" pour mourir. [2.165]
Fanazavana frantsayLa "tsingala" est un insecte aquatique que l' on prétend être fatal à qui l'avale. Je n' ai plus qu' à disparaître. [2.165]

Ohabolana 12Rainy lany voamena zato sy reniny nihazon-drindrina irery ary nisotro rano. [2.415 #995]
Dikanteny frantsayEnfant ingrat : son père a dépensé pour lui vingt francs, et sa mère pour avoir du lait après l' enfantement s' est appuyée au mur et a bu de l' eau, et il se montre ingrat envers eux ! [2.415 #995]

Ohabolana 13Sola homan-trafon-kena, ka any an-kibo no manao fito an-kila. [2.165 #2040, 2.415 #2136]
Sola mihina-menaka, ka tsy mihevitra izay hirandranana fa any an-kibo no manao fito an' ila. [2.558 #3937]
Sola misotro menaka: ao an-kibo ny ahy no mirandrana. [2.415 #2141, 2.653]
Sola misotro menaka: ao an-kibo no manao fito an-ila. [2.415 #2140, 2.653]
Dikanteny frantsayChauve qui mange de la bosse de boeuf : c' est dans son ventre qu' il croit avoir sept tresses de cheveux. [2.415]
Personne chauve qui boit de la graisse : c' est dans le ventre, dit-elle, que mes cheveux sont tressés. [2.415 #2141]
Personne chauve qui boit de la graisse : c' est dans le ventre qu' elle porte sept tresses de chaque côté de la tête. [2.415 #2140]
Un chauve qui mange de la bosse de bœuf: c' est en son fort intérieur qu' il se figure avoir sept tresses (d' un côté de la tête). [2.165]
Fanazavana frantsayAllusion à la graisse qui sert pour les cheveux et à une certaine manière de se coiffer. [2.415 #2140]
Allusion à la graisse qu'on employait pour faire les tresses. [2.415 #2136]
Les Malgaches emploient de la graisse pour se faire les cheveux: un chauve qui mange de la bosse de bœuf, qui est graisseuse, n' a pas besoin d' en réserver une partie pour se faire des tresses, puisqu' il n' a pas de cheveux; alors c' est en imagination qu' il se fait des tresses, sept de chaque côte de la tête, un des genres de coiffure préférés autrefois. [2.165]

Ohabolana 14Toy ny akoho kely misotro rano : Andriamanitra no andrandrainy. [2.415 #56]
Toy ny akohokely misotro rano, ka ny Andriamanitra no andrandrainy. [2.165 #27]
Toy ny akohokely misotro rano : ny Andriamanitra no andrandrainy. [2.653 #3174]
Toy ny akoho misotro rano, ka izay kely azo andrandraina. [2.415 #860, 2.653 #3172]
Toy ny akoho misotro rano : na kely na be azo iandrandrana an' Andriamanitra. [2.558 #4251]
Dikanteny frantsayComme le poulet qui après avoir bu, lève la tête vers Dieu. [2.415 #56]
Comme le poulet qui boit de l' eau, il ne s' attend qu' à Dieu. [2.165]
Imite la poule qui boit, elle lève la tête vers le ciel quand elle a bu. [2.415 #860]
Fanazavana frantsayIl faut remercier de son sort. [2.415 #860]
Le poulet lève la tête en avalant l'eau, comme s' il regardait en haut. [2.165]
Soyez content de la destinée qui vous est échue et remerciez Dieu qui vous l' a donnée. [2.415 #56]

Fizahan-teny