Teny iditra |
manamora
(mora)
|
Sokajin-teny | matoantenin' ny mpanao
|
Fanazavàna teny malagasy | Mahatonga ho mora: Manamora ny dia aoka izany ny fiara Mampihena vidy: Manamora ny entambarotro ny habetsahany Mampitony, mahatonga ho morainy: Nanamora azy ny fialan-tsiny nataonao [1.1]
|
Fanazavàna teny frantsay | Faciliter [1.13]
|
Ohatra |
1 | Tsy mahalavi-tany, maharesy ny fotoana, manamora ny sarotra.
[2.445]
|
2 | Tsy manamora ny fifamelan' ny fianakaviana ihany koa izany rehetra izany.
[1.369]
|
|
Haiendriteny |
Ny ankehitriny : |
manamora |
Ny lasa : |
nanamora |
Ny hoavy : |
hanamora |
Filaza mandidy : |
manamorà |
|
|
Teny iditra |
manamorà
(mora)
|
Sokajin-teny | filaza mandidin' ny matoantenin' ny mpanao manamora
|
|
Teny iditra |
manamora
|
Sokajin-teny | anarana
|
Fanazavàna teny frantsay | [Merina]
(du préfixe causatif : mana, et
mora : facile, donc « qui rend les choses faciles »).
Diospyros gracilipes Hiern (Ebenaceae).
Le suc brûlant obtenu par expression des feuilles et fruits est employé comme ocytocique, abortif, on l'introduit à cet effet dans le vagin. Cette pratique n'est pas dépourvue de danger et a souvent causé des accidents sérieux, voire la mort des femmes soumises à cette pratique.
On dilue généralement le jus ainsi obtenu avec la décoction d'autres plantes, notamment, Caesalpinia bonducella Flemming (Fabaceae) et Toddalia asiatica Lam. (Rutaceae), cette dernière espèce elle-même ocytocique.
[1.196]
|
Anarana siantifika | Diospyros gracilipes |
Voambolana |
|
Teny iditra |
manamora
|
Sokajin-teny | anarana
|
Fanazavàna teny frantsay | [Sakalava]
(mis pour andriamanamora)
Malleastrum gracile J.-F.Leroy (Meliaceae).
[1.196]
|
Anarana siantifika | Malleastrum gracile |
Voambolana |
|
Teny iditra |
manamora
|
Sokajin-teny | anarana
|
Fanazavàna teny frantsay | [Betsileo, Tanala]
D'après Descheemaeker, on désigne sous ce nom un ocnella (Ochnaceae), espèces et emplois mal connus.
[1.196]
|
Anarana siantifika | Malleastrum gracile |
Voambolana |
|