Teny iditra | famelomana (velona) | ||||
Sokajin-teny | anarana | ||||
Famaritana malagasy | Fanomezana aina indray: Famelomana ny maty ¶ Fiahiana, fikarakarana: Adidinao na famelomana ireo kamboty kely ireo ¶ Fampanenoana: An' iza na fomelomana lakolosy anio? ¶ Fampirehetana: Tsy sarotra ny famelomana afo raha maina tsara ny kitay [Rajemisa 1985] | ||||
Fandikana frantsay | l'action de nourrir, d'entretenir, de sauver, d'allumer, d'arranger, le moyen, le lieu, le temps [Abinal 1888] | ||||
alimentation, amorçage [SLP 1986] | |||||
Ohatra |
| ||||
Teny iditra | famelomana | ||||
Sokajin-teny | anarana | ||||
Fandikana frantsay | [Bezanozano, Tanala] (de famelona et mana : action de posséder ; qui possède la propriété de pousser rapidement. Arbre à croissance rapide). Gambeya boiviniana (Pierre) Aubreville (Sapotaceae). Voir famelona. [Boiteau 1997] | ||||
Voambolana | Haizavamaniry | ||||
Anarana siantifika | Gambeya boiviniana | ||||
Teny iditra | famelomana | ||||
Sokajin-teny | anarana | ||||
Fandikana frantsay | [Betsileo, Merina] (de famelona et mana mis pour manana, qui possède, donc qui possède la vie ; cette plante a une racine tubéreuse et repousse facilement après les feux de prairie). Rumex crispus L. (Polygonaceae). Les racines, riches en tanins sont employées en tannerie et en teinturerie. Les feuilles, bien que très acides, peuvent être consommées comme légume. Les racines écrasées servent aussi à préparer une décoction concentrée contre la gale (en lotions externes). [Boiteau 1997] | ||||
Voambolana | Haizavamaniry ~ Fahasalamana | ||||
Anarana siantifika | Rumex crispus | ||||
Nohavaozina tamin' ny 2020/07/31 |
![]() |