|
|
|
|

Teny iditra (1/11)1  arỳ
Sokajin-teny  2  tambinteny [Fitanisana]
Fanazavàna teny malagasy  3  [1.1] Enti-milaza toerana sady tsy hita no lavitra: arỳ andrefan'ny sekoly no mipetraka izahay.
Fanazavàna teny anglisy  4  [1.2] there, yonder, signifying a distant place not seen.
5  [1.7] there far away (not in sight)
Fanazavàna teny frantsay  6  [1.3] là, là-bas, désigne une chose éloignée ou qu’on ne voit pas
7  [1.8] là-bas (loin, pas visible)
Voambolana  8  Toerana
Haiendriteny 
9  Ny ankehitriny :
10  Ny lasa :
11  Ny hoavy :
Sampanteny 
12  Matoantenin' ny mpanao :
Mpanahaka  13  ety, eto, eo, etsy, eny, eroa, ery, aty, ato, ao, atsy, any, aroa, ary
Kamban-teny 
Lohateny  18  Atsy ary (Manifatra Venance)

Teny iditra (2/11)19  ary
Sokajin-teny  20  mpampitohy [Fitanisana]
Fanazavàna teny malagasy  21  [1.1] Entina mampitohy ny anarana na ny mpamaritra anarana na ny matoanteny voalaza farany amin' ireo eo aloha raha ohatra ka misy maro voatanisa: Ny akoho sy ny vorona ary ny ondry. / Vizana sy reraka ary kivy irahay nony tafaverina tsy naharo na inona na inona. / Mihinana sy misotro ary mandihy
Mampitohy fehezankevitra na fehezanteny anankiroa: Miteny ny mpampianatra ary mihaino ny mpianatra
Mampitohy ny fehezankevitra farany amin' ilay voalohany amin' ny ady lojika: Manidina ny vorona rehetra, ary vorona ny akoho, koa amin' izany manidina ny akoho
Fanazavàna teny anglisy  22  [1.2] and. Generally used after two or more nouns connected by sy, the last of the series being connected by ary. It is like the word and used in commencing English sentences.
23  [1.7] and; in an enumeration sy is used after the first several words and àry before the last one. Ny vy sy ny varàhina àry ny firaka: iron and copper and lead
Fanazavàna teny frantsay  24  [1.8] et; se met devant le dernier mot d'une énumération, dont les autres mots sont précédés de sy. Ny vy sy ny varàhina àry ny firaka: le fer et le cuivre et le plomb
Lohateny  25  Ary hitako (Andriarimalala René)

Teny iditra (3/11)26  àry
Sokajin-teny  27  tambinteny [Fitanisana]
Fanazavàna teny malagasy  28  [1.1] Enti-milaza fehinteny na misolo fehin-teny mihitsy ara: Raha izany àry no izy, inona indray no hitadiavantsika vavolombelona? / Andeha àry isika, anaka
Fanazavàna teny anglisy  29  [1.2] then, as aoka ary, Well then, be it so: Ataovy àry, Do it then. It can easily be distinguished from the conjunction ary by never being the first word of a sentence.
Fanazavàna teny frantsay  30  [1.3] donc. Aoka àry (Soit!) Andeha àry (Hé bien, partez!) Ataovy àry (Faites donc!)
31  [1.5] donc
Kamban-teny 

Teny iditra (4/11)33  ary
Sokajin-teny  34  tambinteny [Fitanisana]
Fanazavàna teny malagasy  35  [1.78] [Betsimisaraka] any

Teny iditra (5/11)36  ary
Sokajin-teny  37  mpamaritra
Fanazavàna teny malagasy  38  [1.1] Misy: Ary isika noho ny fahefan'ny mpahary
Manana: Efa ary nify ny zanako
Fanazavàna teny anglisy  39  [1.2] existed, formed, produced; being.
40  [1.7] made, created, brought into being
Fanazavàna teny frantsay  41  [1.3, 1.8] créé, qui existe
Haiendriteny 
42  Tsotra :
43  Ny hoavy :
Sampanteny 
44  Matoantenin' ny mpanao :
45  Matoantenin' ny fameno :
46  Anarana :
Kamban-teny 

Teny iditra (6/11)62  ary
Sokajin-teny  63  anarana
Fanazavàna teny malagasy  64  [1.1] Enti-milaza fanipazana, tsy fiheverana zavatra tsy tiana intsony
Fanazavàna teny frantsay  65  [1.3, 1.5] action de rejeter
66  [1.3] action d'abandonner, de perdre
67  [1.14] action de jeter. Variant: are
Sampanteny 
68  Matoantenin' ny mpanao :
69  Anarana :
Kamban-teny 
Anaram-javamaniry 

Teny iditra (7/11)72  ary
Sokajin-teny  73  anarana
Fanazavàna teny malagasy  74  [1.1] taova iray tarika amin'ny mosavin-kena ka mandevona ireo faikafaika avy amin'ny fiasan'ny tena entin'ny ra ao aminy
Fanazavàna teny anglisy  75  [1.2] the milt, the spleen. Ary is the root, but it is never used alone, but always with the suffix pronoun.
Fanazavàna teny frantsay  76  [1.3] la rate
Voambolana  77  Haiaina
Mpanahaka  78  arinkena

Teny iditra (8/11)79  ary
Sokajin-teny  80  anarana
Fanazavàna teny malagasy  81  [1.78] [Tambahoaka] nonon'omby, tohatra

Teny iditra (9/11)82  ary
Sokajin-teny  83  anarana
Fanazavàna teny malagasy  84  [1.78] [Taimoro] fiverenana ilalana

Teny iditra (10/11)85  ary
Sokajin-teny  86  anarana
Fanazavàna teny frantsay  87  [1.196] Action de suinter, de perdre de l'eau, de laisser écouler la sève. On dit, par exemple : manary rano pour les bois qui suintent beaucoup lorsqu'ils sont coupés . manary rano-batsy : laisser écouler sa sève, comme le font certains bourgeons, ex. ceux des palmiers, quand on les perce. manary ronono : sécréter du latex.
 : Ficus sp. ; également appelé ary-voara [Taisaka]
(contraction de arina) Bridelia tulasneana Baill. (Euphorbiaceae). [Taimoro]
88  [Taisaka]
Voambolana  89  Haizavamaniry
Kamban-teny 
Anaram-javamaniry 
Anarana ara-tsiansa 

Teny iditra (11/11)93  ary
Sokajin-teny  94  anarana
Fanazavàna teny malagasy  95  [1.1] jereo ariary

Fivaditsoratra  96  ari, àry, ary, arỳ, irà, ira, ray, ria

Nohavaozina tamin' ny 2025/02/08