Fizahan-teny

Ohabolana : boka

Ohabolana 1Boka milomano : tafita vao ana. (tsy misy hiakarana ny morona). [2.558 #61]
Boka milomano: tafita vao maty. [2.415 #1969, 2.653 #794]
Boka milomano: tafita vao rendrika. [1.1]
Boka nilomano ka tafita vao rendrika. [2.558 #942]
Boka nilomano: tafita vao maty. [2.165 #2036]
Lomano-boka: tafita vao rendrika. [1.1]
Tafita vao rendrika toy ny lomano-boka. [2.558 #3968]
Fanazavana malagasyEnti-milaza olona izay nikezaka sy nifofotra mafy mba hahavita zavatra, nefa efa akaikin' ny ho tonga amin' izay nokendrena vao tsy mahomby (na marary na maty na voan' ny sampona tsy azo anoarana). [1.1]
Enti-milaza zavatra na raharaha mby efa ho vita vao simba na tsy tanteraka, toy ny lomanom-boka izay misosa tsara hatrany, fa rehefa tonga eny amorona vao tsy tafita satria tay afa-mamikitra ny tanany. [1.1]
Dikanteny frantsayLépreux qui nage: il arrive à l'autre bord pour mourir. [2.415 #1969]
Un lépreux nageant (pour traverser une rivière): il meurt après avoir atteint l' autre bord. [2.165]
Fanazavana frantsayParce qu' il ne parvient pas à monter la berge escarpée, manquant de doigts pour saisir les herbes qui lui aideraient à grimper. [2.165]
Se disait des malheureux: le lépreux ne peut pas s'accrocher au rivage pour monter. [2.415 #1969]

Ohabolana 2Lomano-boka, ka izay idonan' ny loha no iakarana. [2.558 #136]

Ohabolana 3Lomano-boka : ny midina azoazo ihany, fa ny miakatra no ady mafana. [2.558 #137]

Ohabolana : boka

Ohabolana 1Ahafahana vao mihavesatra toy ny tongo-boka. [2.415 #1943]
tongo-boka : ahafahana vao mihamavesatra. [2.558 #272]
tongo-boka : ahafahana vao mihavesatra. [2.415 #1943, 2.653 #3136]
Dikanteny frantsayLes pieds des lépreux : à mesure qu'ils s'en vont en morceaux, ils deviennent plus lourds. [2.415 #1943]
Fanazavana frantsayParce qu' ils enflent. Se disait des malheurs qui s' aggravent avec le temps. [2.415 #1943]

Ohabolana 2Alao izay ho anao : boka sa tandomerina. [2.415 #835]
Dikanteny frantsayPrenez ce qui sera pour vous : lèpre ou urticaire. [2.415 #835]
Fanazavana frantsayIl faut être content de son sort et supporter les épreuves. [2.415 #835]

Ohabolana 3Anarany ihany, tahaka ny tsileondozam-boka. [2.653]
Anarany ihany tahaky ny tsileondozam-boka. [2.415 #1608]
Dikanteny frantsayIl n' y a que le nom, comme la perle du lépreux qu' on appelle : celle qui tient tête au malheur. [2.415 #1608]
Fanazavana frantsaySe disait des choses ou gens qui ne méritaient pas ou ne réalisaient pas leur nom. [2.415 #1608]

Ohabolana 4Aretina tsy miohatra ny boka, biby tsy miohatra ny mamba. [2.415]
Dikanteny frantsayPas de maladie pire que la lèpre, ni d'animal pire que le caïman. [2.415 #1944]
Fanazavana frantsaySe disait des choses excessives, comme les malheurs. [2.415]

Ohabolana 5Atao ihany ny tsy hisara-mianakavy, fa izay boka avoaka any ivelany. [2.415 #1945, 2.653]
Misambasamba tsy hisara-mianakavy, kanjo manary ny havana boka. [2.415 #2015, 2.653 #1827]
Misambasamba tsy hisara-mianakavy nefa manary havana boka. [2.558 #2399]
Dikanteny frantsayC' est vrai que les parents ne se séparent pas, mais les lépreux sont exclus. [2.415 #1945]
En faisant la cérémonie des prémices et de la nouvelle année on fait des souhaits pour que la famille ne soit jamais séparée, et cependant on rejette les parents lépreux. [2.415 #2015]
Fanazavana frantsaySe disait des parents lépreux ou mauvais sujets, de ceux qui sont le déshonneur de la famille. [2.415 #1945]
Se disait des parents mauvais sujets. [2.415 #2015]

Ohabolana 6Aza manaketra-tena, toy ny boka mizaha fitaratra. [2.415 #1946, 2.653 #407]
Dikanteny frantsayNe cherchez pas ce qui vous décourage, comme le lépreux qui se regarde au miroir. [2.415 #1946]
Fanazavana frantsayCe proverbe se disait aux gens qui paraissaient découragés. [2.415 #1946]

Ohabolana 7Aza manao boka mihalo-poza, ka manosika azy hiverina. [2.653 #422]
Boka mihalo-poza : manosika azy hiverina. [2.558]
Boka mihalo-poza, manosika azy ho lalina. [2.415 #1965]
Boka mihalo-poza : mipaka ihany fa tsy mitondra. [2.165 #2013, 2.558 #918]
Boka mihalo-poza : mitoto azy ho mafy. [2.558]
Boka nihalo-poza: nipaka ihany, fa manosika azy hiverina. [2.653]
Boka nihalo-poza : nipaka ihany fa nanosika azy hiverina. [2.415 #1988]
Boka nihalo-poza : nipaka ihany fa tsy nitondra. [2.415 #1988, 2.653]
Halo-pozan' ilay boka, ka nanosika azy ho lalina. [2.415 #1997]
Halo-pozan' Ilaimondry, ka manasika azy hivarina ihany. [2.165 #2012]
Manao halo-pozan' ny mondry izy, ka mitoto azy ho mafy. [2.415]
Dikanteny frantsayLa pêche aux crabes de celui qui n' a plus de doigts (un lépreux): il ne fait que les pousser plus au fond de leur trou (parce qu' il ne peut le saisir). [2.165]
Lépreux pêcheur de crabe: il les enfonce plus profondément au lieu de les prendre. [2.415]
Lépreux pêcheur de crabes : il les enfonce plus profondément au lieu de les prendre. [2.415 #1965]
Lépreux qui est allé à la pêche des crabes : il les a touchés mais au lieu de les ramener il les a poussés dans leurs trous. [2.415 #1988]
Lépreux qui pêche des crabes à la main : il ne fait que les enfoncer plus profondément. [2.415 #1997]
Un lépreux cherchant à attraper un crabe dans son trou: il parvient bien à le toucher, mais non à le saisir et à le sortir. [2.165]
Fanazavana frantsaySe disait de ceux qui embrouillaient les affaires qu'ils devaient arranger. [2.415 #1965]
Se disait des gens qui, chargés d'arranger des affaires, les embrouillaient au lieu de les arranger. [2.415 #1997]
Se disait des gens qui embrouillent les affaires qu' ils étaient chargés d' arranger. [2.415 #1988]

Ohabolana 8Aza manao toy ny boka manjono, ka mifamitaka samy malama. [2.653 #523]
Aza manao toy ny boka manjono: mifamitaka samy malama. [2.165 #2008]
Boka manjono : mifamitaka samy malama. [2.415 #1957, 2.653 #782]
Boka misaka trondro, ka tafaray samy malama. [2.415 #1970]
Dikanteny frantsayLépreux qui pêche à l' appât : ce sont deux lisses qui cherchent à se tromper. [2.415 #1957]
Lépreux qui prend avec les mains des poissons: ce sont deux lisses qui se disputent. [2.415]
Lépreux qui prend avec les mains des poissons qu' on appelle trondro : ce sont deux lisses qui se disputent. [2.415 #1970]
Ne faites pas comme un lépreux pêchant à la ligne: le poisson et lui se trompent l' un l' autre, étant tous les deux glissants. [2.165]
Fanazavana frantsayLa peau du poisson est lisse, sans aspérités, de même les mains sans doigts, du lépreux ; se disait de deux rusés cherchant à se tromper. [2.415 #1957]
Le poisson glisse dans les mains sans doigts du lépreux : ce proverbe se disait des luttes entre deux hommes rusés, aucun n' est pris. [2.415 #1970]
Les mains du pauvre lépreux sont glissantes, parce que les doigts y manquent et elles ne peuvent plus saisir le poisson qui, lui, est encore plus glissant, et peut ainsi s' échapper facilement. [2.165]

Ohabolana 9Boka homan-jabora ka ny tanany no mandina aloha. [2.558]
Boka homan-jabora : ny tanany no mihosina aloha. [2.415 #1947, 2.653 #773]
Dikanteny frantsayLépreux qui mange de la graisse : sa main est toute salie avant qu' il ait pu en manger un peu. [2.415 #1947]
Fanazavana frantsayAllusion à ce qu'il n' a plus de doigts. [2.415 #1947]

Ohabolana 10Boka Ikala tsy leon' Ikoto, ary boka Ikoto tsy leon' Ikala. [2.558]
Boka Ikoto tsy leon' Ikala ; boka Ikala tsy leon' Ikoto. [2.165 #2019, 2.415 #1366, 2.653 #774]
Dikanteny frantsaySi Ikoto est devenu lépreux Ikala ne peut plus rester avec lui, et si Ikala est atteinte de la lèpre Ikoto ne peut plus rester avec elle. [2.415 #1366]
Si Ikoto (le mari) devient lépreux, Ikala (la femme) ne peut plus le supporter; et si Ikala devient lépreuse, Ikoto ne la veut plus. [2.165]
Fanazavana frantsayAllusion au divorce pour cause de lèpre. [2.165]
Si l' un des conjoints devient mauvais, l'autre se sépare ; ces paroles étaient dites parfois comme condition du contrat de mariage : elles stipulaient le divorce. [2.415 #1366]

Ohabolana 11Bokalahy lavo amin-karavola: ka kibo no enti-manarina. [2.165 #2029]
Boka lavo amin-karavola ka ny kibo no enti-manarina ny tena. [2.558 #908]
Boka lavo amin-karavola : ny kibo no enti-manarina. [2.415 #1949]
Boka lavo amin-karavola: ny kiho no enti-manarina. [2.653 #776]
Dikanteny frantsayLépreux tombé dans l' herbe qu' on appelle haravola : n' ayant plus de mains, c' est avec l' aide de son ventre qu' il se relève. [2.415 #1949]
Un lépreux tombé sur l' herbe: c' est en s' aidant de son ventre qu' il se relève. [2.165]
Fanazavana frantsaySe disait des gens qui sont dans le malheur et qui s' en tirent comme ils peuvent. [2.415 #1949]

Ohabolana 12Bokalahy lavo an-tany mena, ka tafarina vao mingoso anabavy. [2.165 #2028]
Boka lavo-an-tany mena, ka tafarina vao mingoso anabavy. [2.415 #1950]
Boka lavo an-tanimena : tafarina vao mingoso fady. [2.558 #910]
Dikanteny frantsayLépreux qui est tombé sur la terre rouge : quand il est relevé, il jure par sa soeur. [2.415]
Un lépreux qui tombe sur la terre rouge: ce n' est qu' une fois relevé qu' il jure par sa sœur. [2.165]
Fanazavana frantsayIl fait le fier. [2.415 #1950]
Voyant qu' il n' a pas été en danger, n' étant tombé que sur la terre, une fois sur pied il reprend confiance et ose se mettre à jurer. [2.165]

Ohabolana 13Boka lavo amin-antsoro : raha misy fivoy, dia lakana. [2.415 #1948, 2.653 #775]
Boka lavo amin' antsoro : raha nisy fivoy dia lakana. [2.558 #907]
Dikanteny frantsayLépreux qui est tombé dans l'herbe qu' on appelle antsoro : il ne manque qu' une rame pour faire la pirogue. [2.415 #1948]
Fanazavana frantsayCette herbe rend les coteaux très glissants et le lépreux est rond comme la pirogue ; amère plaisanterie sur les lépreux parce que le mal a rongé leurs membres. [2.415 #1948]

Ohabolana 14Boka lavo amin-tsihivitrana ka nambakain' ny hohony. [2.558 #909]
Boka lavo an-tsihivitrana : ka nambakain' ny hohony. [2.415 #1952, 2.653]
Dikanteny frantsayLépreux qui tombe sur une natte : ce sont ses ongles qui l' ont trompé. [2.415 #1952]
Fanazavana frantsayPlaisanterie ; on appliquait le proverbe à ceux qui étaient eux-mêmes les auteurs de leurs maux. [2.415 #1952]

Ohabolana 15Boka lavo an-tsihivitrana : indray mitsinkasina ihany. [2.415 #1951, 2.653]
Dikanteny frantsayLépreux qui tombe sur une natte : il tombe tout d' une pièce. [2.415 #1951]
Fanazavana frantsayPuisqu' il n' a plus d' extrémités ; se disait des chutes. [2.415 #1951]

Ohabolana 16Boka lavon' antsoro : any an-dohasaha vao mifanatrika. [2.415 #1953, 2.653 #779]
Dikanteny frantsayLépreux qui a glissé sur l' herbe antsoro et est tombé : ce n' est qu' au fond de la vallée qu'il pourra regarder en face l' ennemi qui l' a renversé. [2.415 #1953]
Fanazavana frantsayN' ayant plus de mains, le lépreux ne peut pas se raccrocher. [2.415 #1953]

Ohabolana 17Boka manankarena, ka ny hafaliana tsy mahatsindry ny alahelo. [2.415 #1954, 2.653 #780]
Boka manankarena, ka ny harena tsy mahaleo ny alahelo. [2.558 #911]
Dikanteny frantsayLe lépreux peut devenir riche, mais aucune joie ne saura tempérer sa tristesse. [2.415 #1954]
Fanazavana frantsayIl ne peut y avoir de joie pour le lépreux. [2.415 #1954]

Ohabolana 18Boka manankarena : mividiana alika mba hihinana ny sisa. [2.415 #1955, 2.653 #781]
Dikanteny frantsayLépreux, si tu es riche, achète un chien pour manger les restes de ta table. [2.415 #1955]
Fanazavana frantsayOn avait le dégoût et la peur des lépreux, personne n'aurait mangé leurs restes. [2.415 #1955]

Ohabolana 19Boka mangala-boatavo : any an-kandemponana vao mifampiandry. [2.558 #912]
Boka nangala-boatavo: an-kandemponana no mifampiandry. [2.165 #2314]

Ohabolana 20Boka mangala-kitoza : finaritra am-pihinanana, fa ny manala kaka no ady mafana. [2.415]
Boka mangala-kitoza : finaritra am-pihinanana, fa ny manala kaka no adiny. [2.415 #1956]
Boka mihinan-kitoza: ny fihinana no lavorary, fa ny manala kaka no ady mafana. [2.165 #2018]
Boka nangala-kitoza : ny fihinanana dia lavorary fa ny manala kaka no ady mafana. [2.558 #934]
Boka nihinan-kitoza: ny manala kaka no adiny. [2.653 #812]
Dikanteny frantsayLépreux qui vole des lanières de viande boucanée : il est content de manger, mais après avoir mangé c' est en vain qu' il bataille pour enlever les parcelles qui sont rentrées entre ses dents. [2.415 #1956]
Un lépreux mangeant de la viande boucanée: pour manger, ça va bien; mais c' est pour se curer les dents ensuite qu' il est embarrassé. [2.165]
Fanazavana frantsayLe tout n' est pas d' avoir le plaisir, il faut voir la suite. [2.415 #1956]

Ohabolana 21Boka manonton-tsoka ka mandrenesa ry izy ato anatiny ato. [2.558 #913]
Boka manonton-tsoka : " mandrenesa, ry izy ato anatiny" . [2.415 #1958, 2.653 #783]
Dikanteny frantsayLépreux qui veut tirer de la moelle d' un os : entendez, dit-il, vous qui êtes ici dedans. [2.415 #1958]
Fanazavana frantsaySe disait des difficultés. [2.415 #1958]

Ohabolana 22Boka mararin' ny nendra, ka mafimafy kokoa noho ny teo. [2.415 #1959, 2.653 #784]
Boka mararin' ny nendra, ka mafimafy kokoa noho teo. [2.415]
Dikanteny frantsayLépreux atteint de la petite vérole: il est encore plus malheureux qu'avant. [2.415 #1959]
Fanazavana frantsayLes malades atteints de la petite vérole étaient comme les lépreux, rejetés de la société. Le proverbe signifiait: malheur sur malheur. [2.415 #1959]

Ohabolana 23Boka matin' ny nendra : efa ratsy hatramin' izay niandohany. [2.558 #914]
Boka matin’ ny nendra, ka ratsy hatramy ny niandohany. [2.653 #787]

Ohabolana 24Boka matin' ny nendra : indroa manalavitra ny fasan-drazana. [2.415 #1960, 2.653 #786]
Dikanteny frantsayLépreux qui meurt de la petite vérole : il est deux fois exclu du tombeau des ancêtres. [2.415 #1960]
Fanazavana frantsayLes lépreux et les gens qui mouraient de la petite vérole, étaient exclus du tombeau de famille ; ce proverbe se disait des gens atteints de plusieurs calamités. [2.415 #1960]

Ohabolana 25Boka maty : tsy misy mpiantra. [2.415 #1961, 2.653 #785]
Fatim-boka ka tsy misy mpiantra. [2.558 #1132]
Dikanteny frantsayLe lépreux vient à mourir, personne ne compatit à son sort. [2.415 #1961]
Fanazavana frantsaySe disait des malheureux. [2.415 #1961]

Ohabolana 26Boka miantsena, tsy manam-barotra fa maty antoky ny fahalavoana. [2.558 #915]
Boka miantsena : tsy manam-barotra, ka maty antoky ny halavoana. [2.415 #962, 2.653]
Dikanteny frantsayLépreux qui va au marché : il a beau ne pas avoir de marchandises sur lesquelles il puisse perdre, il fait beaucoup de pertes par suite de ses nombreuses chutes. [2.415 #962]

Ohabolana 27Boka mievina : afa-drofy anio, fa mivindina rahampitso. [2.415 #1963, 2.653 #789]
Dikanteny frantsayLépreux qui éternue : on lui souhaite aujourd' hui d' être exempt de toute maladie, mais dès le lendemain son corps est plein de tumeurs. [2.415 #1963]

Ohabolana 28Boka mifandromba-kena : misarika ihany fa tsy mitondra. [2.415 #1964, 2.558 #916, 2.653]
Dikanteny frantsayLépreux qui saisit des morceaux de viande dans une distribution : il tire bien quelque chose mais il n' emporte rien car il n' a pas de doigts. [2.415 #1964]
Fanazavana frantsayCe proverbe se disait dans les distributions ; on l' appliquait aussi à ceux qui prenaient sans rien emporter. [2.415 #1964]

Ohabolana 29Boka mihalotra : manosika azy hody. [2.653 #790]

Ohabolana 30Boka mihevo saha ka ny mamono dia no manariva andro. [2.558 #919]
Boka mihevo saha : ny mamono dia no sarotra. [2.415 #1966]
Boka mihevo saha : ny mamono dia no sasatra. [2.653 #791]
Dikanteny frantsayLépreux qui sarcle un jardin : le difficile est de faire disparaître ses traces. [2.415 #1966]
Fanazavana frantsaySe disait d'un travail mal fait. [2.415 #1966]

Ohabolana 31Boka mijinja vary, ka mamorovoro ny efa vita. [2.165 #2017, 2.415 #1967]
Dikanteny frantsayLépreux qui moissonne le riz: il ne fait que gâter ce qui a été bien fait. [2.415 #1967]
Un lépreux moissonnant le riz: il ne fait que mettre en désordre ce qui était bien rangé (les poignées ou brassées). [2.165]
Fanazavana frantsayIl est tout à fait maladroit de ses mains, qui ne sont souvent que des moignons. [2.165]

Ohabolana 32Boka mikavina : tsy haingo fa fitahirizam-pananana. [2.415]
Boka mikavina : tsy haingo fa fitahirizan-karena. [2.558 #920, 2.415]
Boka mikavina : tsy haingo, fa fitehirizan-karena. [2.165 #2022, 2.653 #793]
Dikanteny frantsayFemme atteinte de la lèpre et qui porte des boucles d' oreille : ce n' est pas pour se parer, c' est pour conserver ce qu' elle a. [2.415 #1968]
Un lépreux portant des boucles d' oreilles: (pour lui) ce ne sont pas des ornements, mais une manière de conserver ses richesses. [2.165]
Fanazavana frantsayIl a peut-être hérité ces boucles, et si de les porter ne change rien à sa laideur, du moins elles ne seront pas perdues. [2.165]
Se disait des gens riches mais laids, qui ne trouvaient pas à se marier. [2.415 #1968]

Ohabolana 33Boka milomano : tafita vao ana. (tsy misy hiakarana ny morona). [2.558 #61]
Boka milomano: tafita vao maty. [2.415 #1969, 2.653 #794]
Boka milomano: tafita vao rendrika. [1.1]
Boka nilomano ka tafita vao rendrika. [2.558 #942]
Boka nilomano: tafita vao maty. [2.165 #2036]
Lomano-boka: tafita vao rendrika. [1.1]
Tafita vao rendrika toy ny lomano-boka. [2.558 #3968]
Fanazavana malagasyEnti-milaza olona izay nikezaka sy nifofotra mafy mba hahavita zavatra, nefa efa akaikin' ny ho tonga amin' izay nokendrena vao tsy mahomby (na marary na maty na voan' ny sampona tsy azo anoarana). [1.1]
Enti-milaza zavatra na raharaha mby efa ho vita vao simba na tsy tanteraka, toy ny lomanom-boka izay misosa tsara hatrany, fa rehefa tonga eny amorona vao tsy tafita satria tay afa-mamikitra ny tanany. [1.1]
Dikanteny frantsayLépreux qui nage: il arrive à l'autre bord pour mourir. [2.415 #1969]
Un lépreux nageant (pour traverser une rivière): il meurt après avoir atteint l' autre bord. [2.165]
Fanazavana frantsayParce qu' il ne parvient pas à monter la berge escarpée, manquant de doigts pour saisir les herbes qui lui aideraient à grimper. [2.165]
Se disait des malheureux: le lépreux ne peut pas s'accrocher au rivage pour monter. [2.415 #1969]

Ohabolana 34Boka misambo-balala : mahazo ihany fa potsitra. [2.558 #62]
Sambo-balalan' ny boka mahazo ihany fa potsitra. [2.558]
Sambo-balalan' ny mondry mahazo ihany fa potsitra. [2.558]

Ohabolana 35Boka misambo-balala : mamely totohondry ny tany. [2.415 #1971, 2.653 #795]
Dikanteny frantsayLépreux qui veut prendre des sauterelles : il donne des coups de poing par terre et c' est tout. [2.415 #1971]
Fanazavana frantsayLe lépreux n'a pas de doigts ; se disait des gens maladroits. [2.415 #1971]

Ohabolana 36Boka misambo-balala: mamotsitra ny taovany. [2.415 #1972, 2.653 #795]
Dikanteny frantsayLépreux qui veut prendre des sauterelles : il écrase leur abdomen. [2.415 #1972]
Fanazavana frantsaySe disait des gens maladroits. [2.415 #2092]

Ohabolana 37Boka misikidy : ny tokin' aina dia lavorary fa ny aretina no manapa-kozatra. [2.558 #63]

Ohabolana 38Boka misikidy : ny tokin' aina dia tsara ihany, fa ny hasoavana tsy misy intsony. [2.415 #1973]
Boka misikidy : ny tokin’ aina tsara ihany, fa ny hasoavana tsy misy intsony. [2.653]
Dikanteny frantsayLépreux qui consulte le sikidy pour connaître l'avenir : des promesses de vie il y en a bien, mais de la beauté il n'y en a plus. [2.415 #1973]
Fanazavana frantsayLe lépreux n' a rien à faire contre son sort, on ne peut l' exorciser. [2.415 #1973]

Ohabolana 39Boka misy mpisaotra : tao ihany, fa navoakany. [2.415 #1367, 2.653]
Boka misy mpisaotra : teo ihany fa navoakany. [2.558 #64]
Dikanteny frantsayFemme atteinte de la lèpre et qui est répudiée par son mari : elle était bien là, mais on l' a congédiée. [2.415 #1367]
Fanazavana frantsaySe disait des femmes répudiées pour leurs défauts physiques. [2.415 #1367]

Ohabolana 40Boka miteraka Alahamady, ka hitan' Andriamanitra ny tarehiny. [2.415 #1975, 2.165]
Boka niteraka Alahamady, ka hitan' Andriamanitra ny tarehiny. [2.415 #24, 2.653 #814]
Boka teraka alahamady : hitan' Andriamanitra ny tarehiny. [2.558 #948]
Dikanteny frantsayLépreux qui lance quelque chose à la nouvelle lune d' Alahamady : Dieu voit sa figure. [2.415 #1975]
Pauvre lépreuse qui enfante pendant le grand jour de fête d' Alahamady : Dieu seul voit sa face. [2.415 #24]
Un lépreux qui lance quelque chose en haut au mois d' Alahamady: Dieu voit sa figure. [2.165]
Fanazavana frantsayAllusion à l' ancienne coutume de lancer des morceaux de bouse de bœuf à la lune lors de la nouvelle lune d' Alahamady, le premier mois de l'année malgache; en ce faisant, le lépreux découvrait son visage défiguré qu' il n' aurait pas voulu montrer. [2.165]
Ce proverbe disait l' éloignement des Malgaches pour les lépreux, et s' employait pour signifier une chose dont il n'y a pas à tenir compte. [2.415 #24]
Il la découvre pour lancer ; on lançait de la bosse de boeuf à la nouvelle lune du mois d' Alahamady. [2.415]

Ohabolana 41Boka mitohy rofia ka manasaritaka ny efa milamina. [2.165 #2015, 2.558 #925]
Boka nitohy rofia : manasaritaka ny efa milamina. [2.415 #1990, 2.653 #815]
Dikanteny frantsayLépreuse qui a voulu filer des fibres de raphia : elle embrouille ce qui était en ordre. [2.415 #1990]
Un lépreux voulant attacher des fils de raphia: il ne réussit qu' à emmêler ceux qui étaient bien arrangés. [2.165]
Fanazavana frantsayEt pour cause! [2.165]
Se disait des personnes maladroites. [2.415 #1990]

Ohabolana 42Boka mitoraka alahamady : tsy mitady izay ho arivo tratry ny taona, fa izay hahamando ny tenda. [2.558 #927]
Boka mitoraka volana Alahamady : tsy mitady ny ho arivo tratry ny taona, fa izay hahamando ny tratra ihany. [2.415 #1974, 2.653]
Dikanteny frantsayLépreux qui jette quelque chose au destin d' Alahamady : il ne cherche pas à obtenir une longue vie mais seulement quelque bien être. [2.415 #1974]
Fanazavana frantsaySe disait des malheureux ; le destin d' Alahamady était un bon destin. [2.415 #1974]

Ohabolana 43Boka mivaro-tantely : ny zavatra amidy mamy ihany, fa ny tenany mivarotra no mahaloiloy. [2.415 #1976, 2.653]
Boka mivaro-tantely: ny zavatra amidy mamy ihany, fa ny tenan' ny mpivarotra no mampahaloiloy. [2.165 #2025]
Boka mivaro-tantely : ny zavatra amidy mba soa ihany fa ny tenan' izy mpivarotra no mankaloiloy. [2.558]
Tantely an-tànam-boka, ka na soa aza afa-boninahitra (mankaloiloy). [2.558 #4077]
Dikanteny frantsayLépreux qui vend du miel : ce qu' il vend est doux, mais le marchand donne la nausée. [2.415 #1976]
Un lépreux vendant du miel: ce qu' il vend est bien doux, mais c' est le vendeur qui vous dégoûte. [2.165]
Fanazavana frantsayLe don n' est pas tout, il y a manière de donner. [2.415 #1976]

Ohabolana 44Boka mividy lamba somizo : ny haren-katao misy ihany fa ny hitafiana azy no fatratra. [2.558 #930]
Boka mividy somizy : ny haren-katao misy ihany, fa ny hitafiana azy no fatratra. [2.653]
Boka mividy somizy : ny haren-katao misy ihany, fa ny hitafiana azy no sarotra. [2.415 #1977, 2.653]
Dikanteny frantsayLépreux qui achète de la percale : il a bien de quoi acheter, mais le difficile c' est de se revêtir du vêtement. [2.415 #1977]
Fanazavana frantsaySe disait des gens qui étaient riches mais laids. [2.415 #1977]

Ohabolana 45Boka mizaha lanonana : tsy isan' ny mpizaha lanonana, fa isan' ny vahoakan' andriana. [2.415 #1978]
Boka mizaha lanonana: tsy isan’ ny mpizaha lanonana, fa isan’ ny vahoak’ Andriana. [2.653 #801]
Boka nizaha lanonana : tsy isan' ny mpizaha fa isan' ny vahoakan' Andriana. [2.558 #945]
Dikanteny frantsayLépreux qui assiste aux réjouissances publiques : il n' est pas de ceux qui participent aux réjouissances, mais il augmente le nombre des sujets du souverain. [2.415 #1978]
Fanazavana frantsayIl n' y a pas de réjouissances pour les lépreux. [2.415 #1978]

Ohabolana 46Boka namahan-jaza : natao hamelona kanjo nanampina ny aina. [2.558 #931]
Boka namahan-jaza : natao hamelona, kanjo nanampina ny ainy. [2.415 #1979, 2.653 #802]
Dikanteny frantsayLépreuse qui nourrit un enfant : on croyait qu'elle lui donnerait la vie et elle la lui ôte. [2.415 #1979]
Fanazavana frantsayPlaintes sur les lépreux ; sens général : faire du mal en croyant soulager. [2.415 #1979]

Ohabolana 47Boka nandamaka taninketsa : ka ny mamono dia no ventin-draharaha. [2.558]

Ohabolana 48Boka nandamaka taninketsa : ny mandamaka leo ihany, fa ny mamono dia no tsy tanty. [2.415 #1980, 2.653]
Dikanteny frantsayLépreux qui nivelle une terre, pour faire les semis le riz : niveler, ce n'est rien, mais le difficile c' est de faire disparaître les traces du travailleur. [2.415 #1980]
Fanazavana frantsaySe disait des travaux mal faits. [2.415 #1980]

Ohabolana 49Boka nandray tanana, ka ny fanahy misy ihany fa ny tanan-kandray no tsy misy. [2.558]
Boka nandray tanana : ny fanahy misy ihany, fa ny tanan-kandray no tsy misy. [2.415 #1981, 2.653]
Dikanteny frantsayLépreux qui veut donner une poignée de mains : ce n' est pas l' intention qui lui manque, c' est la main. [2.415 #1981]
Fanazavana frantsaySe disait des gens de bonne volonté, mais sans moyens. [2.415 #1981]

Ohabolana 50Boka nangala-boatavo: hitondra roa, tsy mahazaka; hitondra iray, mimonomonona. [2.415 #1982, 2.653 #805]
Boka nangala-boatavo : hitondra roa tsy mahazaka, hitondra tokana mimonomonona. [2.558 #932]
Dikanteny frantsayLépreux qui a volé des citrouilles : en porter deux, il ne peut pas ; n' en porter qu' une seule, cela le fait murmurer. [2.415 #1982]

Ohabolana 51Boka nangala-boatavo ka mifampitolona samy malama. [2.558 #933]
Boka nangala-boatavo : mifampitolona samy malama. [2.653 #806, 2.415]
Boka nangala-boatavo : mitolona samy malama. [2.415]
Dikanteny frantsayLépreux qui a volé une citrouille : ce sont deux lisses qui luttent. [2.415 #1983]
Fanazavana frantsaySe disait des luttes d'habileté entre deux rusés. [2.415 #1983]

Ohabolana 52Boka nangala-pary, ka ny fary tsy azo, ary ny tanana feno lay. [2.165]
Boka nangala-pary ka ny fary tsy azo fa ny lay no nanenika. [2.558 #935]
Boka nangala-pary : ny fary tsy azo ho an' ny tena, ny tanana feno lay. [2.415 #1984]
Boka nangala-pary: ny fary tsy azo, ny tanana feno lay. [2.653 #807]
Dikanteny frantsayLépreux qui a volé une canne à sucre : il ne peut pas saisir la canne et il a la main pleine de ses piquants. [2.415 #1984]
Un lépreux qui voulait voler de la canne à sucre: il n' a pas pu avoir la canne, mais il a eu les mains pleines de piquants. [2.165]
Fanazavana frantsaySe disait de ceux qui étaient punis de leurs mauvaises actions. [2.415]

Ohabolana 53Boka nangala-pihinana ka lany andro eo am-pisangian-takotra. [2.558 #938]
Boka nangala-pihinana: tratr’ andro eo am-pisangian-takotra. [2.415 #1985, 2.653 #809]
Dikanteny frantsayLépreux qui a résolu de voler des aliments : il se laisse surprendre en train de caresser le couvercle de la marmite qu' il n' arrive pas à découvrir. [2.415 #1985]
Fanazavana frantsaySe disait des gens qui se trahissent d'eux-mêmes. [2.415 #1985]

Ohabolana 54Boka nangala-tsira: any andrefan-tanàna vao ningoso reny. [2.653, 2.415]
Boka nangala-tsira ka any andrefan-tanàna vao mingoso fady. [2.558 #939]
Dikanteny frantsayLépreux qui a volé du sel : à l' ouest du village il jure contre sa mère, car le sel brûle ses plaies. [2.415 #4286]
Fanazavana frantsayOn est puni par où l' on pèche. [2.415 #4286]

Ohabolana 55Bokan' avaratr' Ilafy ka ny matanjaka isan-jato, ny osa mpiandry lalana. [2.558]
Bokan' avaratr' Ilafy : ny matanjaka isan-jato, ny osa mpiandry lalana. [2.415 #1986, 2.653 #821]
Dikanteny frantsayLépreux du nord d' Ilafy : ceux qui sont encore vigoureux font partie des escouades de cent pour la corvée, et les faibles gardent les chemins. [2.415 #1986]
Fanazavana frantsaySe disait des côrvées et des travaux très pénibles aux ateliers royaux. [2.415 #1986]

Ohabolana 56Boka nempahina ka na sitrana aza narahin-kolatra ihany. [2.558 #940]
Boka nempahina : na sitrana aza, mbola arahin-kolatra ihany. [2.415 #1987, 2.653]
Dikanteny frantsayLépreux écorché : même guéri, il lui reste des cicatrices. [2.415 #1987]
Fanazavana frantsaySe disait des suites et conséquences. [2.415 #1987]

Ohabolana 57Boka nievina ka afa-drofy am-pirariana fa nivindina ihany. [2.558 #941]

Ohabolana 58Bokan' Inamehana : tsy mividy tsy manakalo, koa homana ny anganon-kanina. [2.415 #1989, 2.653 #822]
Dikanteny frantsayLépreux de Namehana : ils n' achètent pas, ils ne font pas d' échanges et ils mangent une nourriture extraordinaire. [2.415 #1989]
Fanazavana frantsaySe disait des vivres extraordinaires. [2.415 #1989]

Ohabolana 59Boka nisikidianana: ny tokin’ aina dia tsara, fa ny tenany be nahafahana. [2.415 #125, 2.653 #813]
Dikanteny frantsayLépreux pour qui on consulte le sort par le sikidy : la promesse de vie est belle, mais son corps est bien mutilé. [2.415 #125]
Fanazavana frantsayCe proverbe dit le malheur du lépreux qui restera toujours incapable d'être exorcisé ; on l' appliquait à toute difficulté insurmontable. [2.415 #125]

Ohabolana 60Boka nitolom-boatavo ka lava ny andro hifampitolomana. [2.558]

Ohabolana 61Boka nivoasana ovy : faly am-pijerena fa tsy mihevitra izay handraisana azy. [2.558 #944]
Boka nivoasana ovy; faly eo am-pijerena, fa tsy mihevitra izay handraisana azy. [2.653 #816]

Ohabolana 62Boka rara-boasary, ka ny any ny tena ihany, ka anambazan-kisasahana. [2.653]
Boka rara-boasary, ka ny an' ny tena ihany, ka anambazan-kisasahana. [2.415 #1991]
Boka rara-boasary, ka ny an' ny tena ihany no anambazan-kisasahana. [2.558 #946]
Dikanteny frantsayLépreux : des citrons sont tombés de son arbre : les citrons sont bien à lui, mais il faut qu' il en donne la moitié à quelqu' un, pour les faire ramasser. [2.415 #1991]
Fanazavana frantsayIl est incapable de le faire lui-même. [2.415 #1991]

Ohabolana 63Boka rara-tsifotra, ka ny an' ny tena ihany no ananan-doza. [2.558 #947]
Boka rara-tsifotra: ny any ny tena ihany no ananan-doza. [2.653]
Boka rara-tsifotra : ny an' ny tena ihany no ananan-doza. [2.415 #1992]
Dikanteny frantsayLépreux dont les escargots s' éparpillent à terre : son propre bien lui est une cause de misère. [2.415 #1992]

Ohabolana 64Boka tsy enin-tsotro ka rabaho samy tsy hanana. [2.558 #949]
Boka tsy enin-tsotro, rabaho samy tsy hihinana. [2.165 #2315]

Ohabolana 65Boka tsy mba mihanta. [2.415 #1994, 2.558 #950, 2.653 #819]
Dikanteny frantsayLe lépreux ne trouve personne pour le gâter. [2.415 #1994]
Fanazavana frantsaySe disait des malheureux. [2.415 #1961]

Ohabolana 66Boka tsy namosavin-kavana, hoatry ny mananasy. [2.415 #1993]
Boka tsy namosavin-kavana ohatra ny mananasy. [2.165]
Dikanteny frantsayCe n' est pas parce que ses parents lui ont jeté un maléfice qu' un lépreux est lépreux : il l' est devenu comme pousse un ananas. [2.415 #1993]
Ce n' est pas par des maléfices jetés par les parents qu' un lépreux est devenu tel, (mais c' est) comme un ananas. [2.165]
Fanazavana frantsayLes Malgaches trouvaient de la ressemblance entre un ananas et la figure du lépreux:. [2.415 #1993]
Un lépreux est devenu lépreux sans que ses parents y soient pour rien: c' est une chose qui s' est produite naturellement, comme la croissance d' un ananas dans lequel les Malgaches voient une ressemblance avec la figure ravagée d' un lépreux. [2.165]

Ohabolana 67Boka very tsy misy araka. [2.165 #2020]
Boka very : tsy misy araka intsony. [2.415 #1995, 2.653 #820]
Dikanteny frantsayLépreux perdu, personne ne le réclame. [2.415 #1995]
Quand un lépreux disparaît, on ne se met pas à sa recherche. [2.165]
Fanazavana frantsaySe disait des choses dont la perte cause peu de chagrin. [2.415 #1995]

Ohabolana 68Hanina azy fa toa tsy hahazo, hoy ilay boka manani-boara. [2.558 #1271]
Hanina azy, toy ny boka manani-boara. [2.415 #1999]
Hanina azy, toy ny boka nanani-boara. [2.653]
Dikanteny frantsayPur regret, comme le lépreux qui est monté sur un figuier. [2.415 #1999]
Fanazavana frantsaySe disait de l'impuissance. [2.415 #1999]

Ohabolana 69Ilay boka naka ody fitia : ny tarehiko anie efa simba fa izay hataonao no sisa! [2.558 #1397]
Ilay boka nitokoa ody fitia: "Ny tarehiko anie efa rava, fa ny hataonao no sisa e!". [2.415 #2001, 2.653 #1111]
Ilay boka sy ny odiny : ny tarehiko anie efa simba, fa ny hataonao no sisa. [2.415 #73, 2.165]
Dikanteny frantsayLépreux qui parle à son ody ou amulette : voilà que ma figure est gâtée ; il te reste à faire ton oeuvre si tu le peux. [2.415]
Lépreux qui prononce des imprécations en demandant de l'efficacité aux philtres d' amour : ma figure est ravagée, dit-il, mais il reste votre efficacité, je compte sur vous. [2.415 #2001]
Un lépreux parlant à son amulette: "J' ai le visage ravagé (par la maladie c' est vrai), mais agis maintenant si tu y peux quelque chose". [2.165]

Ohabolana 70Izay mikasika io ilay boka. [2.415 #2003]
Dikanteny frantsayCelui qui est touché est lépreux. [2.415 #2003]
Fanazavana frantsayJeu d'enfants où le lépreux cherche à toucher les autres, qui une fois touchés, deviennent lépreux à leur tour. [2.415 #2003]

Ohabolana 71Manao ondry tsy harena, ka misorona ondry boka. [2.165 #82, 2.653 #1553]
Misorona ny ondry tsy volony, ka mankaloza ny aretina. [2.653 #1839]
Misorona ondry boka. [2.415 #5455]
Misorona ondry tsy volony, ka mankaloza ny aretina. [2.165 #83, 2.558 #2417, 1.1]
Fanazavana malagasyEnti-milaza fa zava-dratsy, fihomboan' aretina no mety ho azo raha tsy mahay mivavaka, raha zavatra ratsy no atao sorona. [1.1]
Dikanteny frantsayConsidérer un mouton comme de peu de valeur et en offrir un qui est lépreux en sacrifice. [2.165]
Offrir en sacrifice un mouton lépreux pour remercier les Vazimba, de la guérison. [2.415]
Offrir en sacrifice un mouton qui ne vaut pas grand' chose, c' est aggraver la maladie. [2.165 #83]
Fanazavana frantsayC' est de l'ingratitude, et les Vazimba se vengeront. [2.415]

Ohabolana 72Mandainga ity rano, hoy ilay boka nizaha tandindona. [2.558 #2050]
"Mandainga ny rano" , hoy ilay boka nizaha ny tandindony. [2.165 #2021]
Mandainga ny rano, hoy ilay boka nizaha tandindona. [2.415 #2006, 2.653 #1577]
Dikanteny frantsayL' eau est menteuse, dit le lépreux qui est allé voir son ombre dans l' eau. [2.415 #2006]
"L' eau ment" , s' écrie le lépreux en y voyant son image. [2.165]
Fanazavana frantsayIl est tellement enlaidi par la maladie qu' il ne peut presque pas croire que ce soit bien lui. [2.165]
On s' aveugle sur son propre compte. [2.415 #2006]

Ohabolana 73Mandevina endrika, toy ny boka mitanina andro. [2.415 #2008]
Mandevina endrika, toy ny boka mitanin-andro. [2.653 #1584]
Mandevin' endrika, toy ny boka mitanina andro. [2.558 #2064]
Dikanteny frantsayEnterrer sa figure comme le lépreux qui se chauffe au soleil et cache son visage. [2.415 #2008]
Fanazavana frantsaySe disait de ceux qui se dissimulaient. [2.415 #2008]

Ohabolana 74Maniry manitra ohatra ny boka anaty tapia. [2.558]
Nahoana no maniry manitra, hoatry ny boka anaty tapia ? [2.415 #2018]
Nahoana no maniry manitra ohatra ny boka anatin' ny ala-tapia. [2.558]
Nahoana no maniry manitra ohatra ny boka anaty tapia? [2.653, 2.165]
Dikanteny frantsayPourquoi recherchez-vous ce qui est doux (ou: sent bon) comme un lépreux au milieu des "tapia?". [2.165]
Pourquoi soupirer après les parfums comme un lépreux au milieu des arbres tapia ? [2.415 #2018]
Fanazavana frantsayDésirs peu proportionnés. [2.415 #2018]
Le "tapia" est un arbre dont les fruits sont comestibles et dont les feuilles servent de nourriture aux vers à soie. Mais, quoique cet arbre ne soit pas élevé, le lépreux ne peut pas saisir les fruits, ni même ramasser ceux qui sont à terre. [2.165]

Ohabolana 75Maty foana, hoatry ny mamelon-jaza boka : miandry izay hahalehibiazany, kanjo nilaozany nanala rantsana. [2.415]
Maty foana, ohatra ny mamelon-jaza boka miandry izay hahalehibiazany, kanjo nilaozany nanala-rantsana. [2.653]
Maty foana ohatra ny mitaiza zaza boka : miandry izay hahalehibeazany kanjo nilaozany nanala rantsana. [2.558]
Dikanteny frantsayPeiner pour rien, comme celui qui élève un enfant lépreux : on attend qu' il grandisse et il est en train de perdre ses doigts. [2.415 #2010]
Fanazavana frantsaySe disait de ceux qui travaillent en pure perte. [2.415 #2010]

Ohabolana 76Matin-kenamaso, ka homam-barim-boka. [2.415 #6306, 1.1]
Matin-kenamaso, ka homan-kanina voa mosavy. [2.415 #6305]
Matin-kenamaso ka mihinam-barim-boka. [2.165 #1118, 2.558 #2180, 2.653 #1678]
Fanazavana malagasyEnti-milaza olona apanaikinaiky foana noho ny henatra, na dia zava-dratsy aza no atolotra azy. [1.1]
Dikanteny frantsayPar fausse honte, il mange le riz d' un lépreux. [2.165]
Victime du respect humain, il mange des mets ensorcelés. [2.415 #6305]
Victime du respect humain, il mange les restes de riz d' un lépreux. [2.415 #6306]
Fanazavana frantsayRefuser de manger avec quelqu' un est très impoli; pour ne pas l'être, on mange avec un lépreux, ce qui est regardé avec horreur; de deux maux, choisir non le moindre, mais le pire. [2.165]
Se disait des gens qui s'exposent imprudemment par respect humain. [2.415 #6306]
Se disait du respect humain. [2.415 #6305]

Ohabolana 77Miadan-dratsy ohatra ny boka mitery. [2.558, 1.1]
Miadan-dratsy ohatra ny boka mitery omby. [2.165]
Miadan-dratsy, toy ny boka mitery. [2.653 #1704]
Miadan-dratsy toy ny boka mitery omby. [2.415 #2012]
Fanazavana malagasyEntimilaza izay mba mahita fiadanana ihany na dia ao anatin' ny fahasahiranana lehibe aza. [1.1]
Dikanteny frantsayAvoir du bonheur dans son malheur, comme le lépreux qui trait une vache. [2.415 #2012]
Qui est d' une mauvaise lenteur comme un lépreux trayant une vache. [2.165]

Ohabolana 78Mirisarisa ohatra ny akoho boka fa raha tonga tsy misy mpanarona. [2.558]
Mirisarisa toy ny akoho boka : raha tonga, tsy misy mpanarona. [2.415 #2014, 2.653]
Dikanteny frantsayMisérable comme la poule lépreuse : quand elle arrive et à l' air de vouloir pondre, personne ne la couvre de la corbeille pour la faire pondre. [2.415 #2014]
Fanazavana frantsaySe disait des malheureux : on ne fait pas attention à eux parce qu'on n' attend rien d' eux. [2.415 #2014]

Ohabolana 79Mitaiza boka, ka manabe ny tsy azo ho namana. [2.165 #2024]
Mitaiza zaza boka ka manabe ny tsy azo ho namana. [2.558 #2440]
Dikanteny frantsayNourrir un (enfant) lépreux, c' est élever quelqu' un qui ne pourra pas être votre compagnon. [2.165]

Ohabolana 80Mitokan-drery toa boka. [2.415 #2016]
Dikanteny frantsaySeul comme un lépreux. [2.415 #2016]

Ohabolana 81Mitombo an-karatsiana tahaky ny boka somondrara. [2.415 #2017]
Dikanteny frantsayAugmenter dans le malheur comme une jeune lépreuse dont les seins se développent. [2.415 #2017]
Fanazavana frantsayCela ne lui fera pas trouver un mari. [2.415 #2017]

Ohabolana 82Mpamosavy namosavy boka, ka matin' ny olon-dratsy ny olon-tsy vanona. [2.165]
Mpamosavy namosavy boka: matin’ ny olon-dratsy ny olon-tsy vanona. [2.653 #1953]
Dikanteny frantsayQuand un sorcier jette un sort à un lépreux (et cause ainsi sa mort), l' infirme est tué par le méchant. [2.165]

Ohabolana 83Namelona zaza boka : nanalehibe ny tsy azo ho namana. [2.558]
Nitaiza boka : nahalehibe ny tsy azo ho namana. [2.415 #2019, 2.653]
Nitaiza zaza boka : nanalehibe ny tsy azo ho namana. [2.558]
Dikanteny frantsayÉlever un lépreux : on fait grandir quelqu' un qu' on ne peut pas garder comme compagnon. [2.415 #2019]
Fanazavana frantsayTravail vain, dévouement inutile. [2.415 #2019]

Ohabolana 84Ny boka indray no mahantra: velona, tsy iray trano; maty tsy iray fasana. [2.165 #2030]
Ny boka indray ve no tsy hahantra : velona tsy miray trano aman-kavana, raha maty tsy miray fasana amim-pianakaviana. [2.558 #2923]
Dikanteny frantsayQue les lépreux sont donc malheureux: vivants, il ne partagent pas la maison (de la famille): morts, ils ne partagent pas le tombeau! Les lépreux ne sont pas ensevelis dans le tombeau de famille, mais dans un tombeau à part. [2.165]

Ohabolana 85Ny fitia aza atao tsy mivaly ohatra ny hanina nomena boka. [2.558]
Ny fitia aza atao tsy mivaly, toy ny hanina omem-boka. [2.165 #2034, 2.415 #5116]
Dikanteny frantsayQue l' affection ne reste pas sans récompense, comme la nourriture qu' on donne à un lépreux. [2.165]
Que l' amour ne reste pas sans récompense comme la nourriture qu' on donne à un lépreux. [2.415 #5116]
Fanazavana frantsayQuand on donne à manger à un lépreux, on ne désire pas qu' il vous rende la pareille! [2.165]

Ohabolana 86Ny ondry boka manakely vidy ny namany. [2.558 #3200]
Ny ondry boka manaratsy ny namany. [2.165 #2031]
Dikanteny frantsayUn mouton lépreux fait le déshonneur des autres. [2.165]

Ohabolana 87Ondry boka ka lazan-karena no sisa. [2.558 #3458]

Ohabolana 88Ondry boka tsy mba fihambo na ananana maro aza. [2.558 #3459]

Ohabolana 89Rangotra tsy nikoriana, fa nikentrona ; fa raha nikentrona izany, dia boka. [2.653 #2751]

Ohabolana 90Tahaka an' ilay boka mihaingo : tsy avelan' ny tarehy tsy ho fantatra tsy akory. [2.415 #2023]
Dikanteny frantsayC' est comme une lépreuse qui se pare : elle attire l' attention sur sa figure. [2.415 #2023]
Fanazavana frantsaySe disait des gens qui se trahissaient eux-mêmes. [2.415 #2023]

Ohabolana 91Toy ny tandomobe sarisarim-boka. [2.415 #2027, 2.653 #3229]
Toy ny tandomobe (tandomerina) sarintsarin' ny boka. [2.558 #4329]
Dikanteny frantsayC'est comme une grande éruption d' urticaire qui ressemble à la lèpre. [2.415 #2027]

Ohabolana 92Tolom-boka, ka masoandro no fetra. [2.558 #4166]
Tolom-boka : masoandro no fetra. [2.415 #3519, 2.653 #3113]
Dikanteny frantsayLuttre entre lépreux : cela dure tout le jour. [2.415 #3519]
Fanazavana frantsayLes lépreux ne peuvent pas se saisir, puisqu' ils n'ont pas de doigts ; ce proverbe se disait des querelles interminables. [2.415 #3519]

Ohabolana 93Tranon-takatra : izay mandrava aloha no boka. [2.415 #116, 2.653 #3271]
Tranon-takatra, ka izay mandrava aloha no boka. [2.558 #282]
Tranon-takatra, ka izay mandrava azy aloha no boka. [2.165]
Dikanteny frantsayLe nid du "takatra" : celui qui commence à le détruire devient lépreux. [2.165]
Nid de takatra : celui qui le premier le démolit devient lépreux. C. [2.415 #116]
Fanazavana frantsayC' était une croyance superstitieuse très enracinée. [2.415]

Ohabolana 94Tsy hita lavadavaka, hoatry ny boka misikidy rantsana. [2.415 #2028]
Tsy hita lavadavaka, ohatra ny boka misikidy rantsana. [2.653, 2.165]
Tsy hita lavadavaka ohatra ny boka misikidy rantsana haniry. [2.558]
Dikanteny frantsay "On n' y peut rien du tout" , s' écrie le lépreux consultant le devin pour se faire revenir des doigts (qu' il a perdus par la maladie). [2.165]
On n' y voit rien : c' est comme un lépreux qui consulte la divination pour voir s' il recouvrera ses doigts. [2.415 #2028]
Fanazavana frantsayLe lépreux a les doigts rongés ; ce proverbe se disait de ceux qui prétendaient faire ce qu' ils ne savaient pas, et aussi de tout ce qui n'était pas clair. [2.415 #2028]

Ohabolana 95Tsy mety raha manao hoe: Tsy mbola farofy aho hatrizay nahabokako. [2.415 #2029, 2.653 #3437, 2.974]
Tsy mety raha manao hoe : tsy mbola farofy hatrizay, nefa ny tena boka. [2.558 #4618]
Dikanteny frantsayIl ne faut pas dire : je n' ai jamais été indisposé depuis que j' ai eu la lèpre. [2.415]
Il n’est pas glorieux de dire : je ne suis pas tombé malade depuis que je suis lépreux. [2.974 #295]
Fanazavana frantsayC' est bien assez d'avoir la lèpre. [2.415]

Ohabolana 96Tsimondrimondry atao ody boka : mandrenesa ry samy mondry. [2.558 #4434, 2.653]
Tsimondrimondry atao ody boka: mandrenesa, ry samy ratsy. [2.653]
Tsimondrimondry natao ody boka, ka tafahoan-tsamy ratsy. [2.558 #4435]
Tsimondrimondry natao ody boka : mandrenesa, ry samy mondry. [2.415 #6529]
Tsimondrimondry natao ody boka : mandrenesa, ry samy ratsy. [2.415 #6529]
Tsimondrimondry natao ody boka: tafahaon-tsamy ratsy. [2.415 #6529, 2.653 #3306]
Dikanteny frantsayPlante tsimondrimondry qui a servi de remède au lépreux : entendez-vous, vous qui êtes vilains et rongés. [2.415 #6529]
Fanazavana frantsaySe disait d' un remède aussi mauvais que le mal, ou d' un conseiller ne valant pas mieux que celui auquel il donne des conseils. La plante tsimondrimondry doit son nom à ce quelle ressemble à une main de lépreux. [2.415 #6529]

Ohabolana 97Valala samborim-boka : na tsy afak' aina eo no ho eo aza, dia. [2.415]
Dikanteny frantsaySauterelles prises par un lépreux, si elles ne sont pas mortes sur le coup. [2.415]
Fanazavana frantsaySe disait des gens qui manquaient de délicatesse et d' adresse. [2.415]

Fizahan-teny